Inici

Quan fa uns anys sentia parlar, o jo mateixa parlava, d'interculturalitat, ho féiem des de l'exotisme que suposava la presència d'algunes poques persones d'altres cultures diferents a la nostra i que s'anaven incorporant, integrant, adaptant... a la nostra societat. En el centre educatiu on estava en aquell moment, anàvem rebent a compta-gotes nous alumnes -alumnes d'incorporació tardana- que aviat començaven a aprendre el català, anaven fent amics i anaven entenent, acceptant, estimant... la nova terra que els acollia.

La nova realitat del centre on ara treballo reflecteix els canvis que també ha experimentat la societat en els últims anys: incorporacions continuades de nous alumnes de diferent procedència, amb històries personals més o menys dures; moltes, històries de desarrelament familiar i social, ... I la societat que ha d'acollir aquestes realitats potser no està més preparada del que ho estava fa deu o quinze anys. La mirada exòtica que projectava sovint s'ha transformat en una mirada desconfiada i etnocèntrica.

Personalment, m'agradaria, al llarg d'aquesta assignatura que fa poc que hem començat conèixer diferents perspectives des de l'antropologia i compartir idees i experiències, des de la teoria i la pràctica, per abordar la realitat social actual en contextos educatius. Confio en què el blog serà una bona eina d'intercanvi i reflexió.