Avaluació del blog
Rellegir les entrades que he anat fent al blog m’ha ajudat a fer una recapitulació dels continguts treballats al llarg de l’assignatura en les diferents PACs. Està bé, també, llegir l’avaluació inicial i veure què és el que ha canviat en aquests mesos.
Considero que el blog serveix per a fer una bona síntesi de tot el que hem treballat i per a afavorir la metacognició. D’aquesta manera els continguts queden més fixats i coordinats, ja que permet establir el lligam de totes les activitats realitzades.
Aquest semestre ha estat la primera vegada que he fet servir el blog en dues assignatures i trobo que és una eina que puc aplicar també en la meva tasca docent. El fet de descobrir-la a partir del seu ús és més eficaç i més significatiu. He de reconèixer, però, que no li he tret tot el suc que vaig pensar en un principi, donat que la manca de temps a vegades fa reduir els bons propòsits.
Vaig crear blogs diferents per a les dues assignatures i penso que vaig fer bé, tot i que al començament tenia els meus dubtes. Ara veig que m’agrada més separar temàtiques, tot i que podrien anar lligades, i si puc mantenir els blocs en el futur també serà segons els centres d’interès.
Avaluació de l’assignatura
Un dels aspectes que valoro en alguna de les primeres entrades és el fet de partir de teories antropològiques per a fonamentar el tractament educatiu de la interculturalitat. Ara que acaba l’assignatura, també ho valoro així.
Ara veig que a la primera PAC, on se’ns va plantejar un debat sobre una manera de plantejar l’educació intercultural, encara no teníem prou interioritzats els principis que ha de respectar l’educació que proposa el paradigma intercultural. Les PACs posteriors de creació de material i l’avaluació d’altres ja publicats han fomentat una reflexió cada vegada més fonamentada en la interculturalitat.
Considero que la realitat actual de la societat i, per tant, de molts centres educatius, requeririen la formació de tots els educadors en educació intercultural. Una de les coses que personalment valoro més és tot allò que puc traslladar a la realitat del centre on treballo per a tractar millor la interculturalitat i, en definitiva, la convivència.
diumenge, 20 de desembre del 2009
diumenge, 13 de desembre del 2009
4. Valoració WQ
He analitzat la WQ "Moviments migratoris... Qui és l'estranger?" (http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/immigracio/index.htm) a la qual he accedit a través de la comunitat catalana de WQ http://webquest.xtec.cat/enlla/
Aquest recurs proposa despertar l’interès de l’alumne/a per les migracions a partir de l’experiència d’un nen català que ha d’emigrar. En el rerefons hi ha la consideració de la diversitat com a quelcom positiu i planteja una proposta educativa no culturalista i dirigida a tothom, en la línia dels principis que defensen Malgesini i Giménez.
Treballa la sensibilització i l’interès per altres cultures i pels motius pels quals les persones han de desplaçar-se fora de la seva terra, també la curiositat cap el que poden aportar altres cultures.
L’ús didàctic d’aquesta webquest suposa una bona manera de treballar la interculturalitat dintre del currículum de tots els alumnes. Pel seu plantejament com a webquest proposa treballar de manera cooperativa i fomentar en cada un dels membres de l’equip la responsabilització d’assumir un rol concret que caldrà posar en comú per a desenvolupar la tasca. Estem parlant, per tant, d’un procés i una tasca final, però també d’una metodologia coherent amb els valors interculturals que es pretenen treballar.
Treballar la interculturalitat amb aquest plantejament se situa dintre d’un model d’educació intercultural fort o de màxims, ja que s’integra en el currículum de tot l’alumnat i pot ser una passa important en la consideració de la interculturalitat com a fenomen natural i enriquidor. Pot esdevenir, també, important en la prevenció de conflictes, tant en els que tenen el seu origen en les diferències culturals com en d’altres personals. Tot i així, una flor no fa estiu, hauria d’anar acompanyat d’altres accions a treballar des de diferents àmbits, matèries, celebracions, i des de la mateixa quotidianitat.
Utilitzar una WQ per treballar la interculturalitat implica que els alumnes assumeixen un rol actiu de recerca, amb un objectiu-tasca final –en aquest cas, l’elaboració d’una web-. És a dir, es proposa un treball, que es pot situar per exemple a la tutoria, on els objectius prioritaris estan relacionats amb el desenvolupament de valors, i aquest treball té una entitat equiparable a la de qualsevol altra matèria curricular.
A nivell general, l’ús educatiu de les WQ és interessant, entre d’altres motius, per la metodologia emprada de treball en equip i per la possibilitat de treballar amb les TIC els diferents continguts curriculars en forma de projecte coherent. Ha de ser també una bona manera de desenvolupar el currículum per competències, proposta que cada vegada està adquirint més publicitat per part de l’Administració.
Aquest recurs proposa despertar l’interès de l’alumne/a per les migracions a partir de l’experiència d’un nen català que ha d’emigrar. En el rerefons hi ha la consideració de la diversitat com a quelcom positiu i planteja una proposta educativa no culturalista i dirigida a tothom, en la línia dels principis que defensen Malgesini i Giménez.
Treballa la sensibilització i l’interès per altres cultures i pels motius pels quals les persones han de desplaçar-se fora de la seva terra, també la curiositat cap el que poden aportar altres cultures.
L’ús didàctic d’aquesta webquest suposa una bona manera de treballar la interculturalitat dintre del currículum de tots els alumnes. Pel seu plantejament com a webquest proposa treballar de manera cooperativa i fomentar en cada un dels membres de l’equip la responsabilització d’assumir un rol concret que caldrà posar en comú per a desenvolupar la tasca. Estem parlant, per tant, d’un procés i una tasca final, però també d’una metodologia coherent amb els valors interculturals que es pretenen treballar.
Treballar la interculturalitat amb aquest plantejament se situa dintre d’un model d’educació intercultural fort o de màxims, ja que s’integra en el currículum de tot l’alumnat i pot ser una passa important en la consideració de la interculturalitat com a fenomen natural i enriquidor. Pot esdevenir, també, important en la prevenció de conflictes, tant en els que tenen el seu origen en les diferències culturals com en d’altres personals. Tot i així, una flor no fa estiu, hauria d’anar acompanyat d’altres accions a treballar des de diferents àmbits, matèries, celebracions, i des de la mateixa quotidianitat.
Utilitzar una WQ per treballar la interculturalitat implica que els alumnes assumeixen un rol actiu de recerca, amb un objectiu-tasca final –en aquest cas, l’elaboració d’una web-. És a dir, es proposa un treball, que es pot situar per exemple a la tutoria, on els objectius prioritaris estan relacionats amb el desenvolupament de valors, i aquest treball té una entitat equiparable a la de qualsevol altra matèria curricular.
A nivell general, l’ús educatiu de les WQ és interessant, entre d’altres motius, per la metodologia emprada de treball en equip i per la possibilitat de treballar amb les TIC els diferents continguts curriculars en forma de projecte coherent. Ha de ser també una bona manera de desenvolupar el currículum per competències, proposta que cada vegada està adquirint més publicitat per part de l’Administració.
3. Seguiment i evolució de la WebQuest
La Webquest que hem creat té el títol “Som del món” i va sorgir amb la idea de proposar un treball que, més enllà de les diferències culturals, pugués servir per a identificar allò que les persones podem tenir en comú independentment del nostre origen. La podeu veure a http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=5094&id_pagina=1
Un dels objectius principals ha estat la voluntat de superar l’etnocentrisme: des de la valoració de cadascuna de les cultures d’origen de les persones que integren la realitat de l’aula es proposa un treball de compartir històries de vida i de fer recerca per a no quedar-se en els aspectes més superficials. La proposta de treball de la webquest vol situar-se en el relativisme cultural, tot intentant fomentar el respecte cap a altres tradicions encara que no les compartim (sempre que no vulnerin els drets de les persones). A la vegada, això no es contradiu amb el fet de ser crítics amb totes les cultures.
Es treballa el concepte de cultura com la manera d’organitzar la diversitat de maneres de pensar, dir i fer dels diferents individus i grups socials. Però a la vegada es vol incidir també en la individualitat de cada persona.
Pensem que conèixer altres realitats diferents a la pròpia és una primera passa que cal fer per a anar cap al respectu mutu. Malgrat això, no estem defensant una visió particularista de les diferències, sinó que volem trobar punts comuns que portin a la comprensió i la coneixença. Cal descobrir la diversitat cultural , descobrir el company/a i també descobrir-se un/a mateix/a.
En el treball proposat, intentem evitar el reduccionisme cultural que considera que les diferents cultures s’han de manternir separades, i els processos d’aculturació i assimilació. De totes maneres, no cal perdre de vista que els alumnes als quals ens dirigim estan entrant en una etapa evolutiva com és l’adolescència i que alguns viuen situacions personals, socials i familiars encara no estabilitzades. Pretenem que l’acceptació del seu origen no sigui un obstacle més en el seu procés de construir la seva identitat individual.
En la realització de l’activitat hem tingut present la relació establerta amb la teoria i creiem que el resultat és prou coherent amb els objectius de l’educació intercultural.
Quant al treball del grup, cal dir que, un cop definits i compartits els objectius i les intencions educatives, ens vam repartir la feina, la qual cosa implica adaptar i encaixar els ritmes de tots tres. El resultat ha estat, sense dubte, satisfactori.
Un dels objectius principals ha estat la voluntat de superar l’etnocentrisme: des de la valoració de cadascuna de les cultures d’origen de les persones que integren la realitat de l’aula es proposa un treball de compartir històries de vida i de fer recerca per a no quedar-se en els aspectes més superficials. La proposta de treball de la webquest vol situar-se en el relativisme cultural, tot intentant fomentar el respecte cap a altres tradicions encara que no les compartim (sempre que no vulnerin els drets de les persones). A la vegada, això no es contradiu amb el fet de ser crítics amb totes les cultures.
Es treballa el concepte de cultura com la manera d’organitzar la diversitat de maneres de pensar, dir i fer dels diferents individus i grups socials. Però a la vegada es vol incidir també en la individualitat de cada persona.
Pensem que conèixer altres realitats diferents a la pròpia és una primera passa que cal fer per a anar cap al respectu mutu. Malgrat això, no estem defensant una visió particularista de les diferències, sinó que volem trobar punts comuns que portin a la comprensió i la coneixença. Cal descobrir la diversitat cultural , descobrir el company/a i també descobrir-se un/a mateix/a.
En el treball proposat, intentem evitar el reduccionisme cultural que considera que les diferents cultures s’han de manternir separades, i els processos d’aculturació i assimilació. De totes maneres, no cal perdre de vista que els alumnes als quals ens dirigim estan entrant en una etapa evolutiva com és l’adolescència i que alguns viuen situacions personals, socials i familiars encara no estabilitzades. Pretenem que l’acceptació del seu origen no sigui un obstacle més en el seu procés de construir la seva identitat individual.
En la realització de l’activitat hem tingut present la relació establerta amb la teoria i creiem que el resultat és prou coherent amb els objectius de l’educació intercultural.
Quant al treball del grup, cal dir que, un cop definits i compartits els objectius i les intencions educatives, ens vam repartir la feina, la qual cosa implica adaptar i encaixar els ritmes de tots tres. El resultat ha estat, sense dubte, satisfactori.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
2. Debat
Considero que el debat de la PAC1 ha estat viscut molt intensament per la majoria dels participants. El plantejament del tractament de la interculturalitat a través d’aquests jocs ha creat polèmica, donat que, encara que no ens adonem o ens costi reconèixer-ho, a vegades subjauen prejudicis en la nostra mirada sobre les diferències i en la valoració dels objectius i les metodologies per a treballar-les. En aquest sentit, és més fàcil ser “conservadors” i no arriscar.
Crec que és interessant fer una autoreflexió sobre els propis prejudicis. No podem negar que els tenim, més o menys conscients, més o menys controlats o treballats... Per això, aquest compartir opinions amb els companys i companyes de debat ha estat enriquidor a l’hora de buscar arguments per a fonamentar les pròpies opinions i per a debatre d’altres. Ja ens trobem amb moltes opinions simplistes i poc argumentades a nivell quotidià; els professionals de l’educació hem de conèixer tot el marc conceptual i fonamentar la nostra actuació diària, professional i personal, en una visió intercultural. En aquest sentit, és molt interessant partir de les bases antropològiques sobre les quals es fonamenta la interculturalitat i anar cap al món educatiu. A la vegada, també ho és analitzar una situació educativa des dels coneixements antropològics treballats, com hem fet al debat, des de la diferent formació i experiència prèvies de cadascun dels participants.
Crec que és interessant fer una autoreflexió sobre els propis prejudicis. No podem negar que els tenim, més o menys conscients, més o menys controlats o treballats... Per això, aquest compartir opinions amb els companys i companyes de debat ha estat enriquidor a l’hora de buscar arguments per a fonamentar les pròpies opinions i per a debatre d’altres. Ja ens trobem amb moltes opinions simplistes i poc argumentades a nivell quotidià; els professionals de l’educació hem de conèixer tot el marc conceptual i fonamentar la nostra actuació diària, professional i personal, en una visió intercultural. En aquest sentit, és molt interessant partir de les bases antropològiques sobre les quals es fonamenta la interculturalitat i anar cap al món educatiu. A la vegada, també ho és analitzar una situació educativa des dels coneixements antropològics treballats, com hem fet al debat, des de la diferent formació i experiència prèvies de cadascun dels participants.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Inici
Quan fa uns anys sentia parlar, o jo mateixa parlava, d'interculturalitat, ho féiem des de l'exotisme que suposava la presència d'algunes poques persones d'altres cultures diferents a la nostra i que s'anaven incorporant, integrant, adaptant... a la nostra societat. En el centre educatiu on estava en aquell moment, anàvem rebent a compta-gotes nous alumnes -alumnes d'incorporació tardana- que aviat començaven a aprendre el català, anaven fent amics i anaven entenent, acceptant, estimant... la nova terra que els acollia.
La nova realitat del centre on ara treballo reflecteix els canvis que també ha experimentat la societat en els últims anys: incorporacions continuades de nous alumnes de diferent procedència, amb històries personals més o menys dures; moltes, històries de desarrelament familiar i social, ... I la societat que ha d'acollir aquestes realitats potser no està més preparada del que ho estava fa deu o quinze anys. La mirada exòtica que projectava sovint s'ha transformat en una mirada desconfiada i etnocèntrica.
Personalment, m'agradaria, al llarg d'aquesta assignatura que fa poc que hem començat conèixer diferents perspectives des de l'antropologia i compartir idees i experiències, des de la teoria i la pràctica, per abordar la realitat social actual en contextos educatius. Confio en què el blog serà una bona eina d'intercanvi i reflexió.
La nova realitat del centre on ara treballo reflecteix els canvis que també ha experimentat la societat en els últims anys: incorporacions continuades de nous alumnes de diferent procedència, amb històries personals més o menys dures; moltes, històries de desarrelament familiar i social, ... I la societat que ha d'acollir aquestes realitats potser no està més preparada del que ho estava fa deu o quinze anys. La mirada exòtica que projectava sovint s'ha transformat en una mirada desconfiada i etnocèntrica.
Personalment, m'agradaria, al llarg d'aquesta assignatura que fa poc que hem començat conèixer diferents perspectives des de l'antropologia i compartir idees i experiències, des de la teoria i la pràctica, per abordar la realitat social actual en contextos educatius. Confio en què el blog serà una bona eina d'intercanvi i reflexió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
