2. Debat

Considero que el debat de la PAC1 ha estat viscut molt intensament per la majoria dels participants. El plantejament del tractament de la interculturalitat a través d’aquests jocs ha creat polèmica, donat que, encara que no ens adonem o ens costi reconèixer-ho, a vegades subjauen prejudicis en la nostra mirada sobre les diferències i en la valoració dels objectius i les metodologies per a treballar-les. En aquest sentit, és més fàcil ser “conservadors” i no arriscar.

Crec que és interessant fer una autoreflexió sobre els propis prejudicis. No podem negar que els tenim, més o menys conscients, més o menys controlats o treballats... Per això, aquest compartir opinions amb els companys i companyes de debat ha estat enriquidor a l’hora de buscar arguments per a fonamentar les pròpies opinions i per a debatre d’altres. Ja ens trobem amb moltes opinions simplistes i poc argumentades a nivell quotidià; els professionals de l’educació hem de conèixer tot el marc conceptual i fonamentar la nostra actuació diària, professional i personal, en una visió intercultural. En aquest sentit, és molt interessant partir de les bases antropològiques sobre les quals es fonamenta la interculturalitat i anar cap al món educatiu. A la vegada, també ho és analitzar una situació educativa des dels coneixements antropològics treballats, com hem fet al debat, des de la diferent formació i experiència prèvies de cadascun dels participants.

Inici

Quan fa uns anys sentia parlar, o jo mateixa parlava, d'interculturalitat, ho féiem des de l'exotisme que suposava la presència d'algunes poques persones d'altres cultures diferents a la nostra i que s'anaven incorporant, integrant, adaptant... a la nostra societat. En el centre educatiu on estava en aquell moment, anàvem rebent a compta-gotes nous alumnes -alumnes d'incorporació tardana- que aviat començaven a aprendre el català, anaven fent amics i anaven entenent, acceptant, estimant... la nova terra que els acollia.

La nova realitat del centre on ara treballo reflecteix els canvis que també ha experimentat la societat en els últims anys: incorporacions continuades de nous alumnes de diferent procedència, amb històries personals més o menys dures; moltes, històries de desarrelament familiar i social, ... I la societat que ha d'acollir aquestes realitats potser no està més preparada del que ho estava fa deu o quinze anys. La mirada exòtica que projectava sovint s'ha transformat en una mirada desconfiada i etnocèntrica.

Personalment, m'agradaria, al llarg d'aquesta assignatura que fa poc que hem començat conèixer diferents perspectives des de l'antropologia i compartir idees i experiències, des de la teoria i la pràctica, per abordar la realitat social actual en contextos educatius. Confio en què el blog serà una bona eina d'intercanvi i reflexió.